Batalla de Culloden

Batalla de Culloden Aixecament jacobita Batalla de Culloden Batalla de Culloden (Escòcia) “Batalla de Culloden” de David Mori Tipus batalla Data 16 d'abril de 1746 Coordenades 57° 28′ 38″ N, 4° 05′ 33″ O / 57.4772°N,4.0925°O / 57.4772; -4.0925 Lloc Culloden, Regne d'Escòcia Estat Regne de la Gran Bretanya Resultat Victòria decisiva britànica Bàndols Exèrcit governamental Forces jacobites Comandants Guillem de Cumberland Carles III d'Anglaterra Forces uns 9.000 homes uns 5.400 homes Baixes 52 morts 259 ferits 1.250 morts 1.000 ferits 558 presoners

La batalla de Culloden [Cùil Lodair en gaèlic escocès] (16 d'abril de 1746) va ser el xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover durant l'aixecament jacobita de 1745. Fou l'última batalla lliurada en sòl britànic fins ara,^[1] i va suposar per a la causa jacobita (la Restauració anglesa de la Casa d'Estuard al tron del Regne de la Gran Bretanya) la derrota definitiva de la que mai es va recuperar.

Els jacobites, majoritàriament escocesos de les Terres altes d'Escòcia, donaven suport a les reclamacions al tron de la Gran Bretanya de Carles Eduard Stuart (també conegut com a Bonnie Prince Charlie o «El jove pretendent»), fill de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia. Se'ls s'oposava l'exèrcit britànic, liderat per Guillem August de Cumberland, el fill menor del sobirà Jordi II de Gran Bretanya, membre de la Casa de Hannover.

Després de la batalla, la crueltat del victoriós exèrcit britànic va fer guanyar al seu general el malnom de "Cumberland el Carnisser". Carles Estuard va fugir de la Gran Bretanya i va viure a l'exili fins que va acabar els seus dies amb severs problemes de beguda, a Roma, sense tornar a intentar mai aconseguir el tron. Les represàlies civils van ser també severes. Es van promulgar lleis que van desmantellar el sistema feudal de clans dels escocesos de les Terres Altes, i fins i tot les gaites i la vestimenta tradicional de la zona van ser declarades il·legals.